Posem la cara al vent, iaia, i farem front a la tempesta...
Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres
al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.
I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.
Raimon, 1959
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Bienvenida de nuevo a la vida Blogger, amiga. Por cierto, no se ahí pero aquí en Zaragoza si que estamos esta noche al vent (de 100 km/h o mas).
Un cariñoso abrazo.
Pablo.
Yo tambien planto cara al viento,y a las tempestrades con vosotras, con las tres generaciones de mi familia de barcelona.
Todo ira bien.os quiero.
Jo teta, quina emoció... m'he possat a plorar i tot... desde la distancia las cosas se viven de otra forma, ja ho saps... pero tenéis todo mi apoyo, mis mejores y más positivas energías, mis pensamientos más íntimos y profundos, mis mejores deseos y todo el amor que os pueda dar y que podáis sentir a 500 km (¿?) de distancia.
Te quiero mi amor, os quiero.
Norma
Publicar un comentario